DCADANGELES: Tema 14

Aplicacions educatives del programari Lliure

INDEX
¿Què esLinux?
Software Lliure
Avantatges i desavantatges del Software Lliure
Lliurex

1. Què es Linux?
Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.
La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l'ús.
La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.
El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes / biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han sigutt possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.
Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd5x86, Amd64, Cyrixy Motorola 68020,IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS…

2.-Software Lliure
Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
Llibertat d'estudiar comf unciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
Llibertat de distribuir còpies.
Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3.-Avantatges y desavantatges del software lliure
AVANTATGES
Estalvis de gran quantit de diners en l'adquisició de llicències.
Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
Eliminació de barreres de presupostos.
Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar.
Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
Tendeix a ser molt eficient( perque molta gent ho optimitza, millora).
Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

DESAVANTATGES
La corba d'aprenentatge ésmajor.
El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
Les interfícies amigables amb l'usuari(GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió.

4.-Lliurex
LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït,a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

LINUX

Iinux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar al mercat, la primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar ningun tipus de llicència a cap casa desenvolupadora de programari per l'ús del mateix, la segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes / biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquests programes i biblioteques han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux, per ressaltar que el sistema ho formen tant el nucli com a gran part del programari produït pel projecte GNU.

Linux es distribueix sota la GNU General Public License per tant, el codi font ha d'estar sempre accessible i qualsevol modificació o treball derivat ha de tenir aquesta llicència.
El sistema ha estat dissenyat i programat per multitud de programadors al voltant del món. El nucli del sistema segueix en continu desenvolupament sota la coordinacion de Linus Torvalds, la persona de la qual partio la idea d'aquest projecte, a principis de la dècada dels noranta. Avui en dia, grans compañias, com a IBM, SUN, HP, Novell i RedHat, entre moltes altres, aporten a Linux grans ajudes tant econòmiques com de codi.

Dia a dia, més i més programes i aplicacions estan disponibles per a aquest sistema, i la qualitat dels mateixos augmenta de versió a versió. La gran majoria dels mateixos vénen acompanyats del codi font i es distribueixen generalment sota els terminos de llicència de la GNU General Public License.

Més i més cases de programari comercial distribueixen els seus productes per Linux i la presència del mateix en empreses augmenta constantment per l'excel·lent relació qualitat-preu que s'aconsegueix amb Linux.

Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix i Motorola 68020,IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS, PowerPC, SPARC i UltraSPARC. A més no és dificil trobar nous projectes portant Linux a noves arquitexturas.

Història
Linux fa la seva aparició a principis de la dècada dels noranta, era l'any 1991 i aleshores un estudiant d'informàtica de la Universitat d'Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds va començar, -com una afició i sense poder imaginar al que llegaria aquest projecte, a programar les primeres lineas de codi d'aquest sistema operatiu al que llamaria més tard Linux.

Aquest començament va estar inspirat en MINIX, un petit sistema Unix desenvolupat per Andy Tanenbaum. Les primeres discussions sobre Linux van ser en el grup de notícies comp.us.minix, en aquestes discussions es parlava sobretot del desenvolupament d'un petit sistema Unix per a usuaris de Minix que querian més.

El 3 de juliol de 1991, Linus Torvalds va manar el primer missatge sobre Linux al grup de notícies comp.us.minix.
Linus mai anunció la versió 0.01 de Linux (agost/setembre 1991), aquesta versió no era ni tan sols executable, solament incluia els principis del nucleo del sistema, estava escrita en llenguatge assemblador i asumia que un tènia accés a un sistema Minix per a la seva compilació.
El 5 d'octubre de 1991, Linus anuncio la primera version "Oficial" de Linux, -version 0.02. Amb aquesta version Linus va poder executar Bash (GNU Bourne Again Shell) i gcc (El compilador GNU de C) però no gaire mes funcionava. En aquest estat de desenvolupament ni es pensava en els terminos suport, documentació , distribució .....

Desprès de la versió 0.03, Linus salt en la numeració fins a la 0.10, més i més programadors de llarg a llarg d'internet van començar a treballar en el projecte i despues de successives revisions, Linus incremento el nombre de versió fins a la 0.95 (Març 1992), la primera capaç d'executar el sistema X-windows. Més d'un any despues (desembre 1993) el nucli del sistema estava en la versió 0.99 i la versió 1.0.0 no arribo fins al 14 de març de 1994.

El 9 de Maig 1996, Tux va ser proposat com a mascota oficial de Linux.

El 9 de juny de 1996 va ser llançada la sèrie 2.0.x, la 2.2.x no va arribar fins al 25 de gener de 1999 i la 2.4.x fins al 4 de gener del 2001.

El 17 de desembre del 2003 va ser llançada la sèrie actual del nucleo, la 2.6.x i el desenvolupament de Linux segueix avançant dia a dia amb la meta de perfeccionar i millorar el sistema.

En el següent gràfic podeis veure una il·lustració de les diferents variants d'Unix des del llançament de la primera en la dècada dels 70 i la posició de Linux en aquesta història.

Característiques
Açí teniu una llista amb les característiques més importants de GNU/LINUX:

Multitarea: La paraula multitarea descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza la trucada multitarea preeventiva,la qual assegura que tots els programes que s'estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa.
Multiusuario:Molts usuaris usant la mateixa maquina al mateix temps.
Multiplataforma: Les plataformes en les quals al principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II,Amiga i Atari, tambien existeixen versions per la seva utilizacion en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
Multiprocessador: Suport per a sistemes amb mes d'un processador aquesta disponible per Intel, AMD i SPARC.
Funciona en manera protegida 386.
Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pugui penjar el sistema.
Càrrega d'executables per demanda: Linux només llegeix del disc aquelles parts d'un programa que estan sent usades actualment.
Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: això significa que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per executar-se. Quan algun intenta escriure en aquesta memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc. Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de memòria.
Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició en el sistema d'arxius, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi sobre la marxa.
La memòria es gestiona com un recurs unificat per als programes d'usuari i pel caché de disc, de tal forma que tota la memòria lliure pot ser usada per caché i aquesta pugues al seu torn ser reduïda quan s'executin grans programes.
Llibreries compartides de càrrega dinàmica (DLL's) i llibreries estàtiques.
Es realitzen bolcats d'estat (core dumps) per possibilitar les anàlisis post-mortem, permetent l'ús de depuradors sobre els programes no només en execució sinó també després d'avortar aquests per qualsevol motiu.
Compatible amb POSIX, System V i BSD a nivell font.
Emulació d'iBCS2, gairebé completament compatible amb SCO, SVR3 i SVR4 a nivell binari.
Tot el codi font està disponible, incloent el nucli complet i tots els drivers, les eines de desenvolupament i tots els programes d'usuari; a més tot això es pot distribuir lliurement. Hi ha alguns programes comercials que estan sent oferts per Linux actualment sense codi font, però tot el que ha estat gratuït segueix sent gratuït.
Control de tasques POSIX.
Pseudo-terminals (pty's).
Emulació de 387 en el nucli, de tal forma que els programes no hagin de fer la seva pròpia emulació matemàtica. Qualsevol màquina que executi Linux semblarà dotada de coprocessador matemàtic. Per descomptat, si l'ordinador ja té una FPU (unitat de coma flotant), aquesta serà usada en lloc de l'emulació, podent fins i tot compilar el teu propi kernel sense l'emulació matemàtica i aconseguir un petit estalvi de memòria.
Suport per a molts teclats nacionals o adaptats i és bastant fàcil afegir nous dinàmicament.
Consoles virtuals múltiples: diverses sessions de login a través de la consola entre les quals es pot canviar amb les combinacions adequades de tecles (totalment independent del maquinari de video). Es creen dinàmicament i pots tenir fins a 64.
Suport per a diversos sistemes d'arxiu comuns, incloent minix-1, Xenix i tots els sistemes d'arxiu típics de System V, i té un avançat sistema d'arxius propi amb una capacitat de fins a 4 Tb i noms d'arxius de fins a 255 caràcters de longitud.
Accés transparent a particions MS-DOS (o a particions US/2 FAT) mitjançant un sistema d'arxius especial: no és necessari cap comando especial per usar la partició MS-DOS, aquesta sembla un sistema d'arxius normal d'Unix (excepte per algunes restriccions en els noms d'arxiu, permisos, i aquestes coses). Les particions comprimides de MS-DOS 6 no són accessibles en aquest moment, i no s'espera que el siguin en el futur. El suport per VFAT, FAT32 (WNT, Windows 95/98) es troba suportat des de la version 2.0 del nucleo i el NTFS de WNT des de la version 2.2 (Est ultimo solament en manera lectura).
Suport en només lectura d'HPFS-2 de l'US/2 2.1
Sistema d'arxius de CD-ROM que llegeix tots els formats estàndard de CD-ROM.
TCP/IP, incloent ssh, ftp, telnet, NFS, etc.
Appletalk.
Programari client i servidor Netware.
Lan Manager / Windows Native (SMB), programari client i servidor.
Diversos protocols de xarxa inclosos en el kernel: TCP, IPv4, IPv6, AX.25, X.25, IPX, DDP, Netrom, etc.

LLIUREX

Introducció

El LliureX busca, fonamentalment, la facilitat d'instal·lació i d'ús, i està pensat per a adaptar-se a les característiques del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, permetent-li estar a l'avantguarda en l'ús de les TIC en l'àmbit esmentat.

La distribució LliureX inclou tot el programari necessari per a traure el màxim partit a un ordinador personal. Entre d'altres, és meritori destacar la inclusió del processador de textos, el full de càlcul, el client de correu electrònic, el navegador Web, el programari per al tractament d'imatges, els reproductors multimèdia, i una selecció de programari educatiu que servisca per a recolzar la tasca del personal docent.

Tot el programari inclòs en el LliureX estarà disponible tant en valencià com en castellà.

Estratègies clau per a la programació

La idea principal és reutilitzar i aprofitar al màxim el treball realitzat per Ubuntu per a poder centrar l’esforç en el treball específic de la distribució derivada. Les principals estratègies concretes són les següents:
Mantindre la màxima compatibilitat possible amb la distribució original (paquets, actualitzacions, repositoris...) i aprofitar els paquets originals d’Ubuntu sempre que siga possible.
Utilitzar les facilitats de personalització previstes per la distribució i els programes.
Minimitzar les modificacions i automatitzar i sistematitzar els mecanismes de personalització.

Metodologia

La metodologia de treball utilitzada pot emmarcar-se dins de les metodologies de programació àgils, amb un enfocament molt pròxim al de la programació extrema, incloent-hi l’èmfasi en l’adaptabilitat, programació en iteracions curtes, refactorització del codi, propietat compartida i programació en parelles.

Característiques de la distribució

Es tracta d’una distribució per a arquitectura i386 fortament basada en metapaquets. Els metapaquets es construïxen per mitjà de ferramentes estàndard d’Ubuntu (Germinate) i altres programes propis (Transgenic).
Cada versió de LliureX es publica en 8 adaptacions específiques a l’estil de les distribucions derivades oficials d’Ubuntu): Escriptori, Infantil, Música, Lleuger ( basada en lxde), Biblioteca, Pime, Client i Servidor d’aula. Cada una inclou una selecció de paquets específica, però compartixen el mateix repositori comú.
Cadascuna de les adaptacions (excepte LliureX Lleuger que es publica en CD-ROM) es distribuïx en format de DVD autònom. Les adaptacions de servidor i client es publiquen juntes en un únic DVD que es denomina “Model de centre”.
Cada any es publica una versió de LliureX (a principi del curs escolar). Al llarg del curs escolar se'n publiquen una o dos revisions, incloent-hi actualitzacions i millores.
El repositori de paquets no inclou tots els paquets d’Ubuntu. Conté els paquets propis de LliureX i el subconjunt de paquets d’Ubuntu necessaris i recomanats per a les distintes adaptacions. Açò minimitza la grandària del repositori i simplifica l’operació de replicar-lo localment en els centres educatius.

Per què LliureX?

Moltes de les característiques i avantatges que ens proporciona LliureX deriven de les llibertats que ens proporciona el programari lliure:

Establir el nostre propi calendari de versions i actualitzacions. D'aquesta forma podem adaptar-nos al calendari escolar, evitant interrupcions durant el curs i afavorint la possibilitat d'oferir la formació en les dates més apropiades. La planificació actual és publicar una nova versió per curs escolar.
Adaptació a les particularitats i necessitats del nostre sistema educatiu. En LliureX s'han seleccionat i incorporat programes i utilitats per atendre les necessitats tant de les diferents assignatures i àrees formatives com dels diferents nivells educatius.
Major simplicitat d'instal·lació, administració i ús. LliureX pot ser instal·lat i usat per pràcticament qualsevol membre de la comunitat educativa sense necessitat de tenir elevats coneixements d'informàtica.
Disponibilitat de documentació actualitzada seguint el desenvolupament de la distribució. A més d'afavorir l'aprenentatge, la documentació pot ser usada per part dels propis docents amb els seus alumnes dins de l'aula, simplificant l'activitat docent i facilitant l'elaboració de nous materials formatius.
Difusió dels senyals d'identitat de la Comunitat i l'aprenentatge en llengua valenciana. En tractar-se de programari lliure, és possible modificar els programes per traduir-los al valencià.
Formació en igualtat d'oportunitats. LliureX està present en tots els centres de la Comunitat, i pot usar-se legal i gratuïtament tant a l'aula com a casa.

Adaptacions i eines per a l'aula

S'han desenvolupat adaptacions específiques per al seu ús en diferents espais singulars del centre. LliureX té versions específiques per a les aules d'infantil i de música, biblioteques i el model d'aula per a les aules d'informàtica.
Incorpora de sèrie l'aplicació LliureX Lab, que permet convertir l'aula d'informàtica en un complet laboratori d'idiomes.
Amb l'eina de Control d'aula facilitem la tasca d'ensenyament al professorat, ja que disposa d'una sèrie de controls (per exemple, donar permís només per executar una activitat i si l'alumne vol executar altres programes, no pot perquè té denegat el permís d'execució) i a més ens permet veure en tot moment, des de l'ordinador del professor, la qual cosa estan fent els alumnes (veiem el seu escriptori).
Una de les principals novetats de la nova versió del sistema operatiu LliureX és la incorporació d'un Model de Centre. Aquest Model de Centre resol les necessitats de connexió i funcionament de tots els ordinadors d'un centre docent, incloent tant les aules d'informàtica com la resta de llocs de treball informàtics.
LliureX ha permès l'estalvi de més de 30 milions d'euros en llicències.
En el cas particular de la Formació Professional, trobem que a més dels aspectes educatius, LliureX i el programari lliure tenen també importants repercussions econòmiques i laborals per al nostre alumnat.

LliureX està abordant la seva introducció en els cicles formatius. Ja que l'alumnat d'avui, els professionals del matí, han de conèixer els avantatges que ens ofereix el programari lliure, i tenir la possibilitat d'aplicar-ho al món empresarial per aconseguir que les empreses valencianes siguin més competitives.

HISTORIA
El projecte LliureX apareix com una aposta de la Conselleria d'Educació per impulsar el procés de modernització tecnològica a partir del procés formatiu.
D'aquesta forma s'atén a la necessitat d'actualització tecnològica del Sistema Educatiu, buscant sempre oferir a l'alumnat de la Comunitat Valenciana una formació adequada i adaptada a la nova societat de la informació.
El seu principal objectiu és la introducció de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) en el Sistema Educatiu de la Comunitat Valenciana. Per a això, pren com a referència la filosofia del Programari Lliure i crea una nova distribució GNU/Linux cridada LliureX, basada originalment en Debian i posteriorment en Ubuntu. Aquesta distribució busca satisfer les necessitats reals del Sistema Educatiu de la Comunitat Valenciana.

2003: S'anuncia l'aposta del govern valencià per l'ús del programari lliure en el sistema educatiu.

2004

Primer Congrés de Programari Lliure de la Comunitat Valenciana (celebrat a València): es presenta el Projecte LliureX.
Pilotatge de LliureX en 10 centres educatius.

2005

Primera versió de LliureX: LliureX 5.05 (basada en Debian Sarge). Segon Congrés de Programari Lliure de la Comunitat Valenciana (celebrat a Castelló).
Desenvolupament de el “Model d'aula” i aparició de la segona versió: LliureX 5.09

2006

Revisió de la distribució: 5.09r1
Creació dels centres SAI.
Implantació massiva de LliureX en els centres públics.

2007

Nova revisió de la distribució: 5.09r2
Canvi de la distribució de base, de Debian a Ubuntu.
Primera versió basada en Edubuntu: LliureX 7.11

2008

Nova versió: LliureX 8.09 i nou “Model d'aula” (basat en Ubuntu Feisty Fawn).
SALT integrat per primera vegada en LliureX.
Noves adaptacions de la versió 8.09: Infantil i Biblioteques.
LliurexLab: programa que converteix un aula d'informàtica en laboratori d'idiomes.
Tercer Congrés de Programari Lliure de la Comunitat Valenciana (celebrat a Alacant).

2009

Febrer: Nova adaptació de LliureX 9.09 (Lite).
Nova versió: LliureX 9.09 (basada en Ubuntu Intrepid Ibex).
Adaptacions de la versió 9.09: Model d'aula, Infantil, Biblioteques, Lite i Música.

2010

Octubre: Nova versió: LLiureX 10.09 (basada en Ubuntu Lluïu).
Adaptacions de la versió 10.09: Model d'aula, Infantil, Biblioteques, Lite, Música i Pime.

MODEL D’AULA
L'objectiu principal del projecte LliureX és aconseguir que l'aula d'informàtica dels centres docents de la Comunitat Valenciana dispose de tots els recursos necessaris per a l'exercici de l'activitat docent utilitzant únicament programari lliure.
Per a aconseguir-ho s'ha dissenyat un model en el qual les aules LliureX formen una xarxa independent que disposa d'un servidor al qual es poden connectar tant estacions de treball com clients lleugers. El servidor disposa d'una segona connexió de xarxa, la qual cosa permet connectar-la amb l'exterior (Internet i/o la resta de la xarxa del centre).
Al centrar-se principalment en l'aula, se simplifica el procés d'implantació, ja que el model s'ha dissenyat pensant a permetre la integració d'Aules LliureX en centres que compten amb una infraestructura informàtica prèvia.

L'accés a Internet es realitza a través d'una o diverses connexions de banda ampla. En el moment actual, les connexions de banda ampla previstes són línies ADSL, a les quals es connectarà un router amb direcció IP pública fixa que donarà accés en l'exterior a les màquines del centre via proxi.
Les màquines de les aules LliureX no són accessibles des d'Internet, i en principi només el servidor té accés directe a la xarxa del centre i a Internet.
L'aula té un servidor que està connectat a la xarxa del centre i a la xarxa interna de l'aula.
Els equips client poden funcionar en diversos modes:

Client de xarxa: el PC arranca utilitzant un sistema operatiu instal·lat en el seu disc dur, però empra el servidor per a obtindre les dades de configuració (direcció IP, dades d'usuaris, DNS, etc.) i per a accedir a l'espai on emmagatzemaran els seus arxius els usuaris.
Client lleuger: el PC arranca un sistema mínim i inicia una sessió gràfica en el servidor. Bàsicament, el client és un terminal gràfic i els programes s'executen en el servidor.
Estació de treball independent: el PC arranca un sistema operatiu local i no empra la xarxa ni el servidor; en principi este mode està pensat per a casos en què no es dispose de servidor.

El servidor d'aula proporciona diversos servicis als PC client.

Tipus de servicis: els bàsics, imprescindibles per al funcionament dels clients de xarxa, i els addicionals, que poden ser utilitzats pels professors quan ho consideren oportú (depenent de l'activitat a realitzar).

Servicis disponibles a l'aula

A l'aula disposarem dels següents servicis bàsics:

Identificació d'usuaris: emmagatzematge i recuperació dels usuaris que existixen en l'aula. Tradicionalment esta informació s'emmagatzema en l'arxiu /etc/passwd o en el /etc/shadow, però en el LliureX s'utilitzen servicis d'identificació que funcionen en entorns de xarxa, de manera que les claus estan en un servidor i tots els equips client es connecten a ell per a validar als usuaris.
Hi ha diverses tècniques per a proporcionar estos servicis d'identificació, encara que actualment la majoria passen per l'ús de la biblioteca PAM (Pluggable Autentication Modules) des de les aplicacions client i la configuració de mòduls que accedisquen a bases de dades per a validar les claus. La base de dades està en un servidor LDAP; l'elecció del LDAP ve donada per la versatilitat d'este protocol i l'existència de ferramentes per a administrar-lo fàcilment.
Servici de noms: els sistemes Linux empren múltiples bases de dades que proporcionen informació sobre els usuaris, els grups, els noms de màquines i servicis, etc.
Tradicionalment estes bases de dades s'emmagatzemaven en arxius de text en els distints sistemes, però en l'actualitat hi ha un sistema estàndard que permet obtindre les dades d'estes bases de dades de diverses fonts. El mecanisme emprat es coneix com a NSS (Name Service Switch) i igual que el PAM permet la utilització de mòduls.
Les bases de dades s'emmagatzemen en un servidor LDAP i s'usa el mòdul nss_ldap per a accedir a les dades. El servici de DNS el proporciona un servidor específic, encara que pren les dades del LDAP.

Els objectius que es perseguixen amb açò són diversos:

Independència de l'estació de treball.
Possibilitat de clients lleugers sense capacitat d'emmagatzematge local.
Simplificació dels processos de fer còpies de seguretat de les dades d'usuari.
Possibilitat d'accedir als arxius tant des d'estacions Linux com Windows.
Integració amb el sistema d'identificació LDAP.
Per a aconseguir-ho s'utliza com a servidor d'arxius de xarxa el paquet Samba, configurat per a treballar amb LDAP, i en els clients s'usen mòduls del PAM per a muntar els directoris d'usuari, i l'autofs per a muntar directoris comuns.
Sistema de còpies de seguretat: en els servidors, si disposen de dos discs durs, en el segon es faran còpies incrementals diàries de les dades d'usuari. Encara que açò no protegix de fallides de maquinari totals, sí que garantix poder recuperar dades esborrades accidentalment i recuperar les dades dels usuaris davant de fallides d'un sol disc amb un cost molt baix.
Sistema de suport de clients lleugers.
Sistema de restauració de sistemes operatius dels clients.
Configuració dinàmica de IP: per a obtindre les dades de configuració de xarxa dels equips client s'utilitza un servidor de DHCP que assigna adreces d'una xarxa privada als distints equips de l'aula.
Servidor d'arxius de xarxa: tots els documents, configuracions i arxius d'usuari s'emmagatzemen al servidor de l'aula.