Tema 13

Xarxes socials en educació: Twitter i Facebook.

ÍNDEX 
Definició i característiques de les Xarxes Socials
Tipus de Xarxes Socials
Twitter i Facebook
Aplicacions educatives de Twitter y Facebook



1.Definició de Xarxes Socials 
Algunes de les seues característiques mes importants són:
Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.
Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.
Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.
Són llocs web que oferixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.
Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, blocs,etc. en una mateixa interfície
Com exemples de Xarxes Socials mes importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpace, Ning,Second Life,Twenti




2.- Típus de Xarxes Socials
Xarxes personals. Es componen de centenars o milers d'usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai”amb la seva informació. Facebook.
Xarxes temàtiques. solen centrar-se en un tema en concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Per exemple, una xarxa de cinema.
Xarxes professionals. dedicades exclusivament a l'àmbit laboral, en totes els seus vessants. Poden posar en contacte a aquells que oferixen treball amb els quals ho busquen. Linkedin

3.- Facebook
Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitzi Mark Zuckerberg.
Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitatd'Harvard, però actualment està oberta qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.
Existeix la possibilitat d’incloure fotos i videos al mur.




3.- Twitter
La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.
Els usuaris poden subscriure's als tweets d 'altres usuaris
Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament a seguidors.


4.- Aplicacions Educatives deTwitter i Facebook
Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.
Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d'exàmens…
Com agenda i recordator i d'esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l'ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Alguns exemples d’aplicaciones educatives de Twitter.
http://twitter.com/cepalcazar
http://twitter.com/jardindearena
http://twitter.com/#/list/fjros
http://twitter.com/artisticbcn
http://twitter.com/amordedios
http://twitter.com/EOICREAL

El primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Cree tres grups, un per a cada curs i vull anar comentant les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes,el accés al grup es per invitació. Els esdeveniments, a través dels quals vull anar refrescant la memòria dels meus estudiants respecte d'activitats, lectures, proves, exàmens i tot allò que és part de la vida escolar i que anotem en les nostres agendes.
Crear les meves pròpies enquestes amb contingut educatiu, però havien de ser entretingudes, simpàtiques, senzilles, no diferenciar-se massa en la forma de les quals agraden als meus alumnes, però tenir una fundada raó didàctica

Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions,
Mathemathical Formules .Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques, aquestes fórmules s'escriuen amb la sintaxi de Latex
CiteMe.Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.
BooksiRead.Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.,





Xarxes Socials i Usos Educatius
Les xarxes socials existeixen sempre que vivim en comunitat. En formen part les amistats, la família, les persones de la feina, el veïnat… Però ara ens trobem en un moment on s’estan expandint els serveis de xarxes socials digitals, la majoria dels quals són privatius. Depenent del seu ús es poden tenir experiències només lúdiques, o d’altres més interessants des d’un punt de vista personal, educatiu, social i professional.
Els serveis de xarxes socials permeten connectar-se a qualsevol hora amb persones d’arreu del món. Possibiliten crear grups d’aprenentatge entre iguals i d’interessos professionals. Qui les sàpiga utilitzar al seu favor tindrà avantatge en la cerca d’informació  la gestió del coneixement i a l’hora de compartir  idees i experiències amb persones afins en una societat canviant. Es poden educar aquestes competències?
En aquests moments, hi ha interessants debats al voltant de si les xarxes han d’entrar a les aules i amb quines estratègies. Dels centenars de xarxes diverses que existeixen, per a usos educatius es podria optar per a les que ofereixen més garanties de privacitat i seguretat. Una altra opció seria deixar les xarxes a l’altre costat dels murs de les aules sense aprofitar el seu potencial educatiu, com majoritàriament s’ha fet amb els mòbils.


Aplicacions educatives en:
1.NetworkedBlogs
Esta fabulosa aplicació et permet importar el blog de l'aula a la teua pàgina de facebook, integrant els dos continguts en un lloc centralitzat, en compte d'haver d'alternar entre les dos aplicacions. És gratuïta, relativament fàcil d'instal·lar i altres classes o centres poden fer-se seguidors del teu blog des de Facebook. Pots veure esta integració amb NetworkedBlogs en la nostra pàgina de Facebook Recursos TIC per a professors.
2. Mathematical Formula
Esta aplicació et permet afegir una fórmula de matemàtiques o equacions en les publicacions que feixos en el mur i en els missatges que envies. L'avantatge és que els teus alumnes poden escriure també fórmules en el mur de la pàgina encara que no tinguen instal·lada esta aplicació en els seus perfils.
3. SlideShare
Si tu i els teus alumnes utilitzeu en l'aula el Powerpoint de Microsoft per a fer presentacions, llavors crea un compte en SlideShare.Net, on podràs penjar-les i compartir-les de forma gratuïta. Una vegada publicades, pots instal·lar esta aplicació dins de la pàgina de Facebook de l'aula i veure de forma centralitzada totes les presentacions. Igualment pots fer que una presentació aparega en el mur perquè els alumnes la comenten, els agrade o simplement mostren el seu treball als altres.
En SlideShare.Net pots buscar i trobar fàcilment una gran col·lecció de presentacions de altres centres o d'experts en una matèria. Açò permet reciclar idees i estalviar-te molt de temps de preparació. Pots veure esta integració amb SlideShare en la nostra pàgina de Facebook Recursos TIC per a professors.
Per a la seua integració amb facebook, cal seguir diversos passos, tenint que en compte que cal instal·lar SlideShare primerament en el teu perfil personal: http://blog.slideshare.Net/2009/05/29/how-to-add-slideshare-to-your-facebook-pages/. Jo li provat hui i funciona bé a pesar de la data del post en el seu blog.
4. Language Exchange (Intercanvi d'idiomes)
Esta aplicació connecta a persones que parlen diferents idiomes per a intercanviar coneixements. Si la teua classe desitja practicar un idioma, esta aplicació et permet trobar un persona nativa i millorar els coneixements lingüístics. Les classes han de ser recíproques, intercanviant experiències perquè siguen de benefici mutu.
5. GoodReads
GoodReads és una excel·lent xarxa social per als amants dels llibres i per tant un lloc on la classe pot compartir el que llig, fer valoracions, veure suggeriments d'altres persones i llegir recomanacions. Pots triar l'idioma des de l'interfície. Una vegada es crea un compte, es pot integrar amb la pàgina de Facebook fàcilment.
Podeu veure com este jove escriptor d'Argentina ha integrat l'aplicació GoodReads dins de la seua pàgina de facebook. D'esta manera pots veure els llibres que està llegint en estos moments i els que ha llegit anteriorment amb la seua valoració.
6. YouTube Vídeos
Si vols que els alumnes vegen o repassen vídeos presentats en l'aula sense que hagen d'abandonar la pàgina de Facebook, pots instal·lar l'aplicació YouTube Channel App de l'empresa Involver. És fàcil de navegar encara que no publica automàticament en el mur qualsevol nou vídeo que puges en el teu canal de YouTube. Pots veure esta integració amb YouTube en la nostra pàgina de Facebook Recursos TIC per a professors




Possibilitats pedagògiques de Facebook:

-Permet acostar a l'estudiant amb el docent i viceversa.

-Incrementa l'ús de les TIC.

-Facilita la coordinació i treball de diversos grups d'aprenentatge.

-A partir del perfil publicat pels estudiants, el docent pot conéixer els seus interessos: descripció personal, música, pel·lícules, hobbys, la qual cosa li dóna ferramentes per a crear estratègies d'ensenyança acord els seus interessos i necessitats.

-Crear comunitat i proximitat amb el grup, on tots es connecten i creen una comunitat educativa pròpia.

-Crea un espai per a compartir coneixements, activitats i esdeveniments d'interés.

-Facilita l'aprenentatge cooperatiu: tots participen i posen en comú els seus sabers i experiències, inquietuds, necessitats d'acord amb els gustos dels estudiants.

-Creació de grups interns de la mateixa Institució educativa i d'altres grups de amb interessos específics.

-Crear i participar en grups de discussió: per a respondre preguntes, llançar opinions, realitzar
Debats.

-Pot mantindre al dia als estudiants en notícies, esdeveniments i llocs web d'interés per a ampliar coneixements directament des del seu correu electrònic.

-Permet connectar a estudiants i docents per a intercanviar material en diversos formats: fotos, vídeos, arxius, música, etc.

-Propícia el treball col·laboratiu entre estudiants i la retroalimentació en processos pedagògics.
 http://www.totemguard.com/aulatotem/2011/12/redes-sociales-para-contagiar-ganas-de-leer-en-el-aula/

Les xarxes socials, cada dia més importants

I això farà que canvii la forma en com es construeixen llocs web per a la xarxa
Per Guillem Alsina González, a 18 de març de 2009
Qui de vosaltres que llegeix això no està a Facebook o Tuenti? Per als que heu respost amb entusiasme “jo”, tinc una mala noticia: si no ho esteu ja, ben aviat estareu antiquats. I no ho dic pas jo, si no un estudi dut a terme per la prestigiosa consultora Nielsen Online.En aquest estudi, titulat “Global Faces and Networked Places” s’hi revela que la navegació per aquest tipus de llocs (anomenats xarxes socials) juntament amb la consulta i realització de blocs, ha arribat ja a la quarta posició de les principals activitats que els internautes duen a terme a Internet.
El pes d’aquestes activitats és tal que en qüestió de temps emprat pels internautes es menja el 10% total de les hores, minuts i segons esmerçats per aquest col·lectiu a la Xarxa de xarxes, superant al què es passa consultant i responent al correu electrònic. I cal tenir en compte que mentre és normal que el correu electrònic arribi a tothom i tots aquells qui es connecten a Internet en siguin usuaris, les xarxes socials encara no han penetrat en el total de la població internauta.

Tuenti és especialment popular en ambients universitaris
El país on la seva massa d’internautes empra més aquests nous serveis és,segons l’estudi de Nielsen Online, el Brasil, on un 80% dels internautes està subscrit a algun d’aquests serveis.
Mentre que a l’Estat Espanyol la xarxa social que lidera és Facebook, al Brasil la posició d’honor se l’endú Orkut, amb dos de cada tres internautes que empren aquest tipus de serveis. Això fa que sobrela meitat o més dels internautes brasilers es puguin trobar en aquesta xarxa.

Tornant per aquestes latituds, la segona xarxa social en importància a l’Estat és Tuenti, que segons tinc entès té el seu feu principal a les universitats. No se vosaltres, però a mi em costa trobar usuaris de Tuenti arreu de Catalunya, mentre que els de Facebook sembla que surtin de sota les pedres. Us podria comptar amb els dits d’una mà aquells internautes amb els què tracto habitualment (que són molts) i que no tenen encara Facebook.
Continuant amb l’estudi, aquest afirma que el bon moment que estan vivint les xarxes socials és tan sols el principi; no només creixen en usuaris, sinó que evolucionenconstantment. D’aquesta manera, és plausible preguntar-se si en un futur proper no veurem a Facebook i companyia agrupant bona part de les funcionalitats que ofereixen altres serveis en línia, com ara els cercadors, l’FTP o el correu electrònic.
Potser aquest darrer és el més plausible, però de moment existeix un greu inconvenient que no només dificulta, sinó que impedeix la substitució de l’un per l’altre: mentre que el correu electrònic no té problemes de compatibilitat en el sentit que puc enviar des d’un servidor a un altre i des d’un client a un altre, la compatibilitat entre xarxes socials és mínima sinó nul·la.
Només Google ha fet un intent d’unificació dels diferents serveis de xarxa social mitjançant les API OpenSocial, que permeten compartir informació i dades d’usuaris entre diferents serveis, de manera que els internautes que es validen en un servei poden transferir la seva informació i contactes als altres i permetre la interacció entre xarxes diverses. Però no ens enganyem, l’ús d’aquestes API és mínim, pocs jugadors importants l’han adoptat, i aquells que ho han fet no les estan explotant com haurien. De la mateixa manera que en altres serveis com el P2P, les xarxes socials pateixen una fragmentació important.
El brillant futur que es projecta davant d’aquests serveis també pot ser el motiu principal que es trobi darrera les recents presentacions de xarxes socials per part dels grans actors del sector de la telefonia mòbil. En el passat Mobile World Congress de Barcelona em vaig afartar de veure iniciatives destinades a dur les xarxes socials als telèfons d’una o altra manera.
I és que les xifres indiquen que si el creixement de les xarxes socials consultades des d’ordinadors és gran, en els mòbils és espectacular, i les expectatives són encara superiors. En general, i com ja us havia apuntat amb anterioritat, les connexions a Internet en mobilitat pujaran en gran mesura, i una gran part d’aquesta pujada serà deguda al tràfic generat des de smartphones. L’acostament d’una nova generació de telefonia (4G), que s’ha fet ben pal·lesa en aquest passat Mobile World Congress, no fa més que estirar cap a la banda de la mobilitat l’ús de xarxes socials.
Tot això té més implicacions de les que sembla; les persones i empreses encarregades del posicionament de llocs web ho hauran de tenir en compte per fer un posicionament adequat als seus clients. Això vol dir que, al mateix temps, planificaran futures accions d’acord amb el nou escenari, més mòbil i amb més pes de les xarxes socials, el què farà que les futures iniciatives hi estiguin més orientades, el què al seu torn farà migrar a més internautes cap a aquests escenaris per tal d’usar els nous serveis que hi estaran enfocats. En definitiva, un peix que es mossega la cua.
Per a les empreses que estaven dubtoses de si entrar al Facebook o que fins i tot encara no comptaven amb bloc (que, com amb les meigues gallegues, “haberlas, hailas”), aquest és el senyal definitiu que els està dient que s’han d’espavilar per no perdre pistonada del futur social de la Xarxa. Entrar-hi dels primers té els seus avantatges, és com encetar una cursa amb uns metres d’avantatge sobre els rivals directes.
No obstant, al nostre país l’avançament dels serveis mòbils es pot veure frenat per dos factors: d’una banda els encara alts preus de les connexions, i de l’altra l’estat de les infraestructures. Perquè de ben segur aquells que com jo us connecteu sovint a Internet des del mòbil per a fer gestions que us porten a visitar pàgines web, opinareu que la cobertura i velocitat són encara molt baixos, i que els talls en la comunicació encara són massa freqüents. I més si sortim de l’àmbit de les grans ciutats.
Cal, doncs, un esforç de les operadores per esmenar aquestes mancances. veurem si amb la 4G això és possible aquí.

Xat, missatgeria instantània, correu electrònic o xarxes socials, tot des d'una única interfície

Digsby: el tot en un de les comunicacions

Per Guillem Alsina González, a 28 de abril de 2010

Realment, Digsby no inventa res de nou (unificar comunicacions diverses en una sola interfície ja ho fan altres programes i des de fa molt de temps), però el que fa ho fa bé i d’una manera senzilla, que és el que busquen els usuaris avui en dia. Però, abans d’entrar en matèria, deixeu-me plantejar-vos el problema que ve a solucionar aquest programa, ja que si no s’entén bé aquest, es pot menysvalorar el que fa aquesta petita aplicació.
Quan Internet començava a rodar pels domicilis particulars, hi havia poques maneres de parlar amb la resta dels internautes: correu electrònic, xats via IRC, i els incipients programes de missatgeria instantània que en aquell temps dominava l’ICQ i, en menor mesura, l’AiM. Més tard va entrar en escena el Messenger, l’Skype, el Google Talk o GTalk, es van multiplicar els programes de missatgeria instantània (malgrat que el més emprat al nostre país és sense cap mena de dubte el Messenger de Microsoft), van entrar en escena les xarxes socials i els serveis de microblogging.
Avui en dia, i si volem estar en tot moment comunicats amb els nostres amics i coneguts, hem d’estar presents i atents a tota una sèrie de serveis en línia: que si Facebook per una banda, Twitter per l’altra, Facebook per a les amistats personals, LinkedIn per als contactes professionals, el Messenger per xerrar cara a cara… al final, engegar l’ordinador i els programes que necessitem per a parlar ens pot suposar una bona pèrdua de temps.

Per solucionar aquests temes van néixer ja fa temps els programes que apleguen més d’un servei des d’una sola interfície, com és el cas de digsby, que avui ens ocupa i dels quals n’és un dels darrers exponents.
Podem emprar digsby si usem un sistema Windows, Mac OS X o GNU/Linux, el que fa que sigui un programa vàlid per al 99,9% dels usuaris posseïdors d’un PC de sobretaula o portàtil (on són els usuaris de Solaris/OpenSolaris?). El procediment comença per la descàrrega de l’aplicació i creació d’un compte de digsby (si, malgrat poder controlar diversos comptes des d’un únic lloc, no ens podrem estalviar de crear-ne un). Tot seguit, ens oferirà descarregar el programa per a una de les plataformes suportades.
La instal·lació és un procés d’allò més senzill (almenys en la versió per a Windows) basat en un assistent al qual pràcticament només se li ha d’anar prement el botó de “següent”. Un cop instal·lat i quan ja hàgim fet la primera entrada al programa, disposarem d’una finestra de contactes i d’una altra on podem anar afegint comptes de diversos serveis en línia: missatgeria instantània (IM, instant messaging), correu electrònic, i xarxes socials.
Els serveis de missatgeria suportats són: MSN (Messenger),Yahoo!, AiM, Google Talk, Facebook Chat, missatgeria instantània de MySpace, ICQ i Jabber. Els de correu electrònic són Gmail, Yahoo!, Hotmail i AOL Mail com a serveis amb configuració ja predeterminada (configuració zero per a l’usuari), i també hi podem configurar qualsevol compte POP i IMAP. Finalment, com a xarxes socials ens proporciona accés als nostres comptes de Facebook, Twitter, MySpace i LinkedIn.
Per a la visualització de les alertes de nous missatges entrants podem triar entre mostrar-los a la finestra de contactes, amb una icona a la barra de tasques, o bé amb ambdós sistemes simultàniament. Un dels avantatges d’aquesta aplicació és que podem modificar el nostre estat (disponible, ocupat) per a totes les xarxes des d’un únic control.
Quelcom que no m’ha agradat del programa és que, en connectar-se, ha consultat si hi havia actualitzacions, i les ha descarregat i instal·lat sense demanar-me res de res, ni el meu parer ni el meu permís. A més, després d’actualitzar-se, m’ha fet tornar a validar el meu nom d’usuari i contrasenya…

Avantatges i desavantatges del facebook
Quan es parla de màrqueting en xarxes socials, resulta impossible no pensar en Facebook. Cap marca vol romandre al marge del fenomen provocat per la companyia de Mark Zuckerberg. No obstant això, Facebook no duu aparellades només avantatges, sinó també alguns inconvenients.
Entre els punts a favor de la famosa xarxa social, la famosa revesta Horizont enumera els següents:
Proximitat al client. Facebook propícia el diàleg directe entre empresa i client, la qual cosa es traduïx en autenticitat i credibilitat.
Propaganda boca a boca. Els usuaris de Facebook s’impliquen en les campanyes promocionals de les empreses i en aquest sentit contribuïxen a difondre-la entre altres persones. És a dir, la xarxa social de Mark Zuckerberg fomenta la viralitat.
Temps real. Les pàgines de fans en Facebook possibiliten el feedback en temps real amb l’usuari.
Targeting. Facebook permet a l’anunciant dirigir-se a un determinat tipus de públic en funció dels seus interessos.
Gran abast. La xarxa social de Mark Zuckerberg conta avui dia amb més de 500 milions d’usuaris en tot el món. A més, tot i que una pàgina té pocs fans, el seu abast en la xarxa de xarxes és molt ampli.
Quant als desavantatges de Facebook com a plataforma al servei del social mitja màrqueting, Horizont cita les següents:
Resistència de l’usuari a la publicitat. Facebook és fonamentalment una eina per a la interacció social. L’acceptació de la publicitat per part de l’usuari en aquesta xarxa social és encara escassa.
Gran esforç. El diàleg directe amb el client en Facebook comporta un gran esforç, ja que els continguts han de ser rellevants i cal actualitzar-los constantment. Hi ha moltes empreses que no estan en condicions de fer aquest esforç per absència d’estructures.
Pèrdua de control. En una campanya promocional o publicitària portada a terme en Facebook, l’anunciant té escàs poder sobre ella perquè no controla la plataforma emprada per al seu llançament. A més, mesurar l’abast d’una campanya és més senzill en mitjans publicitaris tradicionals que a Facebook.
Moda passatgera. El mercat de les xarxes socials és un sector emergent i com a tal alberga cada vegada a més empreses. Altres competidors podrien en el futur fer ombra a Facebook.
Escàs abast. Moltes pàgines de fans en Facebook arriben només a una petita majoria molt dispersa, que no és representativa del mercat global.


Els tipus de xarxes socials mes conegudes són: MySpace, Facebook, hi5, Tuenti, Orkut i altres mas recents com Twitter que s'utilitza per a comunicar al món el que estes fent en cada moment, resumit en una xicoteta frase.

Es  poden distingir dos tipus de xarxes socials:

•    Analògiques o Xarxes socials Off-Line: són xarxes formades per grups de persones amb alguna relació en comú, que es desenrotllen sense sistemes electrònics o informàtics connectats a la xarxa.

•    Digitals o Xarxes socials OnLine: són les que tenen el seu origen i es desenrotllen a través de mitjans electrònics i informàtics.

Dins d'estos dos tipus de xarxes podem veure dos grups:

Les xarxes socials horitzontals es dirigixen a tot tipus d'usuari i no tenen una temàtica definida ni un fi concret. Les xarxes d'este tipus mes conegudes són Facebook, Orkut, Identi.Ca, Twitter.

Les xarxes socials verticals es basen en un tema concret i busquen congregar un gran numere d'usuaris entorn d'eixa temàtica o fi concret. Es poden distingir tres tipus dins d'estes xarxes: les xarxes socials verticals professionals (Viadeo, Xing, Linked In i11870), les xarxes socials verticals d'oci (Wipley, Minube Dogster, Last.FM i Moterus) i les xarxes socials verticals mixtes. Les xarxes socials verticals es poden classificar en:
Xarxes socials Verticals Professionals: Estan dirigides a generar relacions professionals entre els usuaris. Els exemples més representatius són Viadeo, Xing i Linked In.
Xarxes socials Verticals d'Oci: El seu objectiu és congregar a col·lectius que exercixen activitats d'oci, esport, usuaris de videojocs, fans, etc. Els exemples més representatius són Wipley, Minube, Dogster, Last.FM i Moterus.
Xarxes socials Verticals Mixtes: Oferixen a usuaris i empreses un entorn específic per a desenrotllar activitats tant professionals com personals entorn dels seus perfils: Yuglo, Unience, PideCita, 11870

Però també es poden classificar per:
Pel subjecte principal de la relació:
Xarxes socials Humanes: Són aquelles que centren la seua atenció a fomentar les relacions entre persones unint individus segons el seu perfil social i en funció dels seus gustos, aficions, llocs de treball, viatges i activitats. Exemples d'este tipus de xarxes els trobem en Koornk, Dopplr, Youare i Tuenti
Xarxes socials de Continguts: Les relacions es desenrotlla unint perfils a través de contingut publicat, els objectes que posseïx l'usuari o els arxius que es troben en el seu ordinador. Els exemples més significatius són Scribd, Flickr, Bec, Friendster,  Dipity, StumbleUpon i FileRide.
Xarxes socials d'Inerts Objectes: Conformen un sector nou entre les xarxes socials. El seu objecte és unir marques, automòbils i llocs. Entre estes xarxes socials destaquen les de difunts, sent estos els subjectes principals de la xarxa. L'exemple més cridaner és Respectance.

Per la seua localització geogràfica
Xarxes socials Sedentàries: Este tipus de xarxa social muta en funció de les relacions entre persones, els continguts compartits o els esdeveniments creats. Exemples d'este tipus de xarxes són: Rejaw, Blogger, Kwippy, Plaxo, Bitàcoles.Com, Plurk
Xarxes socials Nòmades: A les característiques pròpies de les xarxes socials sedentàries se li suma un nou factor de mutació o desenrotllament basat en la localització geogràfica del subjecte. Este tipus de xarxes es componen i recomponen segons els subjectes que es troben geogràficament prop del lloc en què es troba l'usuari, els llocs que haja visitat o aquells a què tinga previst acudir. Els exemples més destacats són: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle i Skout
Per la seua plataforma
Xarxa Social MMORPG i Metaversos: Normalment construïts sobre una base tècnica Client-Servidor (WOW, SecondLife, Lineage), però no té per què (Gladiatus, Travian, Habbo).
Xarxa Social Web: La seua plataforma de desenrotllament està basada en una estructura típica de web. Alguns exemples representatius són: MySpace, Friendfeed i hi5.

Xarxes Socials